Fa molts mesos que començà el procés editorial d'una novel·la més que
recomanable: «Plagis» , d'Urbà Lozano. Va guanyar l'últim Premi de Narrativa
Ciutat de València per unanimitat, i unànime també era la intriga per conéixer
la identitat de l'autor que s'ocultava rere un pseudònim que ara mateix no
recorde. Hi trobàvem reflexos de tants escriptors diferents que podien ser tots
alhora o no ser cap d'ells, com de fet va ocórrer. Una cosa és clara: la lectura
ens havia enlluernat.
No deixeu que el títol us confonga: és una obra absolutament original en la que trobem molta metaliteratura, reflexions sobre l'escriptura i el submón dels premis literaris, un poc d'intriga, alguna escena de llit, encontres fortuïts o potser no tan atzarosos com semblen, jocs lingüístics i molt d'humor. A mi, aquesta novel·la d'Urbà Lozano que es va posar a la venda dimecres passat em sembla una troballa extraordinària, una petita joia que us recomane molt encaridament. Si no em creieu, llegiu ací el segon capítol (en PDF). Tindrem temps de parlar-ne més si voleu, però en tot cas us redireccione als apunts que publica Urbà Lozano en el seu bloc «Més content que un gínjol», en què ens desvela la gènesi de la novel·la. L'apocalipsi, de moment (confessió seua) se'l reserva.
Joan-Carles Girbés és l'editor de Bromera
| Comentaris |
|