La fractura territorial de la Comunitat Valenciana ha tornat a fer-se clarament visible amb la possible unió entre les dos grans caixes d'estalvis de casa nostra. La resposta inicial de Coepa, les declaracions del president de la Diputació d'Alacant o el posicionament de la Cambra de Comerç d'aquesta ciutat han tornat a mostrar en quins termes, en el sentit de Benedict Anderson, s'imagina el territori. José Joaquin Ripoll ha destacat el fet que Alacant és la quarta província més poblada d'Espanya i per això necessita una entitat financera pròpia. En els mateixos termes s'ha pronunciat Coepa quan ha reclamat una caixa que es trobe al servei dels empresaris de la demarcació d'Alacant. Des d'aquest punt de vista, és lògic que la fusió amb Bancaixa es considere un mal negoci en el sentit que suposa perdre un instrument financer com és la CAM. El més senzill és carregar contra el que alguns poden considerar una visió reduccionista que mantenen determinats sectors socials dirigents de la ciutat d'Alacant, però cal anar més enllà i plantejar el debat en uns altres termes.
La unió entre les dos caixes pareix que implique el tancament d'oficines a causa de la presència de sucursals que molt sovint es fan la competència. Per aquestá raó, és comprensible el rebuig dels sindicats davant dels hipotètics 4.500 acomiadaments que es podrien dur a terme si s'executa una restructuració posterior a la fusió. Una opció a mitjà termini que no es traumàtica passa pel tancament d'algunes oficines a mesura que es jubilen els treballadors actuals. Qualsevol intent d'unió ha de donar resposta a la preocupació dels treballadors de les entitats, per això un bon acord hauria de suposar mantindre les denominacions de cada caixa i les sucursals diferenciades per evitar les conseqüències socials. Aquesta opció també permetria traslladar a l'exterior la imatge d'una entesa que naix des del pragmatisme per la situació econòmica, però que confia en un altre context econòmic a ampliar la xàrcia d'oficines a través d'una marca conjunta, opció que s'ha fet present en les fusions entre entitats de Catalunya.
És necessari que Coepa o la Cambra de Comerç Alacant vegen en la fusió entre la CAM i Bancaixa un reforçament de les funcions que ara mateix exerceix la Caixa d'Estalvis del Mediterrani. També s'hauria de tindre en compte que la CAM naix, principalment, de la unió entre entitats del sud de la Comunitat Valenciana i de Múrcia. En eixe sentit, la seu d'Alacant té un valor simbòlic que supera l'extrem sud del nostre territori. Per això el treball del Consell, i en concret de Gerardo Camps, és tan important a l'hora de facilitar una entesa que no s'ha de veure com una absorció, sinó com una col·laboració que hauria de beneficiar les entitats i en darrera instància, el territori. La disposició del líder del PSPV-PSOE a un acord o l'interés de Compromís davant de les conseqüències socials de la fusió s'han d'interpretar com a mostres d'una predisposició que s'ha de valorar de forma positiva.
| Comentaris |
|
