Cap dels cinc diputats que formaven el grup parlamentari d'Esquerra Unida a les Corts milita ara mateix en la coalició. Joan-Antoni Oltra i Dolors Pérez es troben a Iniciativa, Joan Ribó s'ha oferit a col·laborar en qualsevol formació propera ideològicament i aquesta setmana, en una carta pública, Ramon Cardona deia prou. La marxa de l'exdiputat per la circumscripció de Castelló tanca, per ara, la crisi més greu que ha patit fins ara Esquerra Unida. Glòria Marcos i el grup que li dóna suport ha aconseguit fer fora de l'organització totes aquelles veus que no coincidien amb la línia de la formació. El paper del líder de qualsevol partit és unir la militància i superar les discrepàncies internes, ser un nexe que aglutine davant les divergències. En aquest sentit, la coordinadora d'EU i el sector afí és responsable directe «d'expulsar» almenys un terç de la militància i càrrecs públics. Dins del desgavell intern de la coalició, una prova de la irresponsabilitat de l'actual direcció d'EU va ser la presentació d'una candidatura alternativa a Gaspar Llamazares, perquè la líder del PCPV, Marga Sanz, era una desconeguda a nivell estatal i també a la Comunitat Valenciana.

 

Els escindits d'Iniciativa són també responsables de la situació en la mesura que l'antiga Esquerra i País es caracteritzava per ser un grup de pressió que pretenia fer-se el control de l'organització i veia com, una vegada i una altra, no aconseguia dirigir la coalició. El «colp d'Estat» contra Glòria Marcos com a portaveu del grup parlamentari de Compromís va ser una maniobra «bruta» que no va ajudar a superar les discrepàncies internes. El Bloc es va implicar en una qüestió interna de la qual, molt probablement,  hauria d'haver-se mantingut al marge. Cardona se'n va perquè afirma estar cansat de les desqualificacions que ha rebut. A l'exdiputat l'han fet literalment fora, perquè, a diferència de Ribó o dels escindits d'Iniciativa, s'ha mantingut en silenci durant aquests mesos.