Eduardo Zaplana va arribar a la presidència de la Generalitat després de les eleccions del 1995, gràcies al pacte amb Unió Valenciana. Els regionalistes pagaren car l'acord: l'expulsió de líder fundador, González Lizondo, i una opa hostil que va deixar Unió Valenciana fora de les Corts el 1999. En aquelles eleccions, i amb la majoria absoluta, Zaplana va fer el salt a Madrid, quan va ser cridat per Aznar a l'estiu del 2002. Per pocs mesos, Juan José Olivas fou president de la Generalitat. A Madrid, Zaplana fou ministre de Treball i de Seguretat Social i posterioment portaveu, a partir de setembre del 2003, de l'executiu presidit per Aznar. Entremig, va emergir la figura de Francisco Camps, que guanyava les eleccions valencianes del 2003 i amb qui es disputaria el control del Partit Popular a la Comunitat Valenciana durant aquella legislatura.

Zaplana va derrotar el 1995 Joan Lerma, que cridat per Felipe González fou per pocs mesos ministre d'Administracions Públiques. Zaplana va seguir anys després el camí de Lerma i marxà a Madrid. Per a Lerma, ser el cap de l'oposició a les Corts no tenia cap alicient després d'haver estat president de la Generalitat des del 1982. Zaplana va abandonar la presidència perquè la Generalitat era un trampolí més en la seua ascensió política. Camps es cobra ara el peatge per donar suport a Mariano Rajoy i posa fi a la batalla amb Zaplana. Caldrà veure quin serà el camí que mamprendrà «el diputat ras».La gestió de Zaplana al capdavant de la Generalitat anirà per sempre més acompanyada per la creació de Terra Mítica i la campanya de publicitat internacional de la Comunitat Valenciana per a la qual es va contractar Julio Iglesias.