Veig que malgrat que ens has deixat encara estàs connectat a la xarxa via el messenger. Supose que la teua familia així ho vol. Serà un llibre de condol virtual, emprant eixes noves tecnologies que malgrat la teua edat tan bé et coneixies. Mira que has sigut una persona peculiar, Vicent! Feia temps que no parlàvem llargament com anys arrere, en aquelles nits a l'hotel on treballaves mentres comptaves els dies que et separaven de la jubilació. Tenies ganes de gaudir de la teua familia, del teu país i de la pilota, que com es diu als fòrums, eren les teues obsessions. Crec, pel que hem parlat, que finalment ho pogueres fer. Fa unes setmana en assabentar-me de la malaltia tractí de parlar amb tu pel messenger. Com de costum no estaves però la teua resposta arribà hores més tard al meu correu. Em quedí fred i no vaig saber com animar-te tot i que vaig comprovar que d'ànim no anaves mancat. Més fred em quedí encara quan el passat 26 d'abril, a Alacant, la nostra benvolguda Sònia em confirmava la gravetat de la teua situació.

 

El primer que m'ha vingut al cap a l'assabentar-me de la teua mort pel missatge de Víctor ha estat el de la carpeta. Aquella que durant anys portares a centenars de reunions de l'UPV i que un dia em regalares, sinó m'enganye la primera vegada que ens saludarem en persona. Estic convençut que ho recordes. Vingueres al darrer Diumenge d'Octubre des de la Marina aprofitant, crec recordar, que hi havia una partida de pilota no sé si del Circuit Bancaixa. No fou difícil reconéixer-te puix portaves la gorreta amb el Tagarinet brodat, el teu nom de guerra al fòrum de Valencianisme.com pel que tant et prodigaves no exempt de pol·lèmiques que ara tothom recorda dolçament. Tenies un sobre amb una emotiva dedicatòria i dins d'ell la carpeta. Me la donares i marxares de nou, sense dinar, cap a la teua comarca d'adopció. No ens enganyem, la carpeta era estèticament lletja, però el simbolisme amb què em feres el regal em va deixar emocionat i la veritat, mai no se com reaccionar en estes situacions. Era, explicaves, un relleu generacional d'un iaio a un xic encara quasi adolescent, que compartien l'esperit de lluita per un país tan complet com el nostre. Malgrat la declaració d'intencions mai no et jubilaries del valencianisme fins al final dels teus dies en el que demostrares que al remat el teu sobiranisme valencià era el pilar més sòlid sobre el que bastir altres components més flexibles, incloses les banderetes sobre les que altra gent tant temps balafia.

 

Saps? Encara no he anat a veure una partida de pilota al trinquet. Quedàrem que aniriem però mai no concretàrem. Veges tu! Que poc ens haguera costat. Però el dia que ho faça inevitablement em vindrà al cap el teu nom. Ara marxes i deixes silenci. Un silenci que no ho és tant pel soroll del teu record. Probablement el teu nom mai apareixerà als llibres del nacionalisme valencià, com els de tantes altres persones anònimes que li dediquen la seua vida. A Valencianisme.com però et trobarem molt a faltar, molt especialment quan arribe l'hora de la subhasta de llibres amb la qual finançàvem el portal. Ara, amb el valor afegit que els dóna la teua història, segur que s'han revaloritzat més Vicent. ;) Per la meua part només em queda donar-te les gràcies i tot i que potser és tard, demanar-te disculpes per no haver fet més per evitar la desconnexió dels darrers temps. Amb la teua comprensió i bon humor segur que m'ho disculpes. Estic trist, però content, molt content, d'haver-te conegut. Descansa!

 

Pere Fuset és creador del portal valencianisme.com

Més articles d'aquest autor

Som Espanya
La palmera del tsunami
Qui és més valencianista?
Isaura Navarro
Plaerdemavida