Aquest 25 d'abril, Dia de les Corts Valencianes, els valencians i valencianes haguérem pogut recuperar una part dels drets forals que ens van ser arrabassats, per la força de les armes,  aquest mateix dia, ara fa 301 anys, arran de la desfeta d'Almansa. I dic haguérem pogut, perquè la Llei de Règim Econòmic  Valencià (LREV), aprovada en les Corts amb els vots del PP i Esquerra Unida, entrava en vigor en aquesta data tant  emblemàtica per als valencians. L'esmentada llei, que desplegava una de les poques innovacions de la reforma del nostre Estatut pactat pel PP i PSOE, pretenia recuperar alguns dels drets forals, com ara el de la separació de béns. Doncs bé, això no podrà ser una vegada més, i tot perquè el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs del Govern del PSOE contra la LREV. Els arguments que ha fet servir el PSOE són jacobins i cosins germans dels que va fer servir Felip V quan ens els derogà, allà per l'any 1707. Si el borbó decidí «…He juzgado por conveniente reducir todos los Reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y tribunales, gobernándose igualmente todos por las leyes de Castilla, tan loables y plausibles en todo el universo», el Govern de  Zapatero diu que  «    … ha considerat que  aquesta regulació  de les relacions econòmiques al sí del matrimoni envaeix competències sobre el dret civil que la Constitució atribueix a l'Estat.(…) La nova llei valenciana adopta un model civil diferent al que regeix a la resta d'Espanya, cosa que només es permet a les autonomies amb dret foral propi» .

Aquest és un exemple dels més de tres mil furs, privilegis, costums, pràctiques notarials, formularis i jurisprudència que caldria recuperar. N'hi ha que es refereixen als contractes de compra-venda, als drets de possessió i reg de les aigües, a les vídues i vidus, a les fites dels termes municipals...., i també a  les herències. Aquest darrer és curiós assenyalar que mentre els valencians, quan morien, podien deixar els béns amb completa llibertat a qui volien, el Codi civil espanyol, molt més limitat, obliga que una part de l'herència, anomenada la llegítima, siga heretada pels fills. Aquesta llegítima, com és de suposar, de vegades porta molt conflictes, cosa que no passa amb Codi civil valencià. I així  hi ha d’altres furs de caràcter administratiu, mercantil, agrícola.... que demostren abastament que el règim foral valencià era sens dubte molt més just, progressista, capdavanter i modern que l'imposat espanyol. Ara, quan la LREV pretenia obrir una porta a la recuperació del dret foral valencià, el Govern del PSOE ens torna a posar problemes i vol fer fora aquest dret foral de la LREV.A hores d’ara hom no pot més que preguntar-se: Quina mena de Constitució és aquesta que reconeix el dret foral de Catalunya i Navarra, per posar un exemple, i no el valencià? .Fins quan haurem de ser discriminats, una i cent vegades, invocant la sacrosanta Constitució? Com és possible que un partit que es diu socialista pose problemes perquè els valencians recuperem el nostre dret foral? .Quina mena d'Espanya plural és aquesta que no permet que, en una de les seues autonomies, els ciutadans gaudisquen d'un dret foral propi que els pertany, i tanmateix en altres sí?