La càtedra «Joan Fuster», de la Universitat de València, tot just acaba de publicar el diari d'Emili Gómez Nadal. E.G.N. va ser un valencianista, professor d'història en la universitat de València durant la dècada dels trenta. El 1939 es va haver d'exiliar a França. Havia nascut el 1907 i va morir el 1994. Des del 1939, que va començar el seu exili, si exceptuem una curta visita amb motiu de la boda del fill, no va tornar més a les terres valencianes. Des que es jubilà, el 1968, va viure a Valènce d'Agen (Curiosament d'on és el director de cinema André Techiné). Un poblet de l'Occitània interior, tranquil, travessant pel riu Garona. Les entrades del diari van des del 1977 al 1988: un total d'onze anys de la seua vida. L'autor, a través d'anotacions breus --el·líptiques--, escriu sobre allò que ocorre durant la jornada; hi pot consignar, o comentar, algun fet polític --mundial, francés o de l'estat espanyol-, alguna pel·lícula --perquè era un gran cinèfil--, l'estat atmosfèric o algun avatar domèstic... A diferència de molts diaris, hi ha un reflex mínim de la quotidianitat. La vida --tranquil·la-- de jubilat coexisteix amb la del valencianista --amb una connexió a través de la lectura de publicacions com Las Provincias, Serra d'Or, El temps-- i amb la de l'exiliat i militant polític. Un militant (o ex-militant) comunista que coneix destacats dirigents, com ara Manuel Azcárate o Jorge Semprún.

Gómez Nadal és l'autor d'un llibre ben interessant: «El país valencià i els altres. Peripècies i avatars d'una ètnia», que edità l'editorial estel el 1972 i, posteriorment, es reedità en l'Institut Alfons el Magnànim. Es tracta d'una aproximació molt interessant al fet nacional valencià. Cal destacar de l'autor el seu coneixement de la història, just al costat de la seua claredat expositiva. La rotunditat d'alguns postulats, hi apareix exposada amb simplificació, però sense caure ni en el reduccionisme, ni en la demagògia. Caldria dedicar-li atenció al llibre, però ho deixarem per a més endavant. Pel que fa al volum, « Diaris i records», editat per A. Gómez Andrés (el seu fill) i F.Pérez Moragón, ens mostra un escriptor lacònic i expressiu, un valencianista apassionat per bé que se'n queixa contínuament de la càrrega d'incertesa i dolor que això suposa; és també un militant crític de l'esquerra, que la judica amb severitat. Darrere les pàgines del diari hi ha una personalitat potent, un ideòleg robust, bé que ponderat, un home que viu la quotidianitat sotmés a les sensacions humanes pròpies de la vellesa. Cada 6 de febrer celebra --o recorda-- el pas, a peu, de la frontera cap França. En algun moment, quan es planteja la possibilitat de tornar, diu que a França és on se sent menys «estranger» que en qualsevol altre lloc.

Enric Balaguer és professor de literatura catalana a la Universitat d'Alacant.
Manté aquesta bitàcola a la xàrcia. Més articles d'aquest autor
 Conflictes bipolars 

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post