L'insadollable ciment s'ha begut tota l'aigua. El desenvolupament incontrolat és el culpable del dèficit hídric dels rius, de la sobreexplotació dels aqüífers i de la falta de recursos de la agricultura. El model econòmic del PP, heretat del franquisme, ha acabat amb tot. Ja no queda terreny en la costa on construir, paratge per destrossar, ni pou per assecar.

Davant d'aquesta situació no es dissenya un pla de reducció del consum ni s'inverteix en reutilització, modernització de regadius o millora de les conduccions. La solució màgica dissenyada pel PP consisteix a transvasar aigua d'un riu a un altre per continuar abastint camps de golf i piscines. Un vell projecte rescatat d'algun calaix que resultava especialment rendible per a empreses adjudicatàries i indústria energètica. I així és com, amb el vistiplau del Consell i a compte de l'aigua que algun dia arribaria, continuaren brotant macroprojectes. Però el cànter es va trencar.

Els transvasaments no resisteixen un debat tècnic seriós, ni el de l'Ebre ni cap. El model consisteix a explotar els ecosistemes aquàtics amb obres amb càrrec al pressupost públic, sense preocupar-se ni dels impactes ambientals ni del cost real de l'aigua. Una aberració just en direcció contrària a la normativa europea. Tanmateix, amb guerra de l'aigua inclosa, al PP li ixen els comptes, la maniobra consisteix a perdre vots a Aragó i Catalunya a canvi d'omplir el sac al País Valencià i a Múrcia. La política hídrica del PSOE és la mateixa, però enviant els vots en direcció contrària.

Si algun dia aconseguim que els vots deixen de mesurar-se per hectòmetres cúbics podrem conciliar de manera sostenible demanda i oferta, sense demagògia.

El Port de Castelló
Qui mana al PP?
Balanç electoral

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post