La segona setmana d’abril es va celebrar a la Universidad Complutense de Madrid el «Congreso Internacional de la Guerra de la Independencia Española», mentre que en un parell de setmanes tindran lloc a El Bruc les jornades d’estudi «La Guerra del Francés als territoris de parla catalana (1808-1814)». Guerra de la Independència i Guerra del Francés? Dos noms per a una mateixa cosa? En què es basa la tria d’un o de l’altre? Tot depén de la col·lectivitat determinada que articule el discurs historiogràfic. Si tractem de comprendre històricament l’evolució de la societat espanyola, entesa com el conjunt de grups socials que han esdevingut en la conformació de la monarquia parlamentaria del Regne d’Espanya, sens dubte la guerra contra la invasió francesa fou el primer jaló de la construcció d’aquest estat constitucional, la primera manifestació clara de la voluntat constituent de representants polítics espanyols de conformar un estat liberal.

Tanmateix, si centrem la nostra atenció en l’evolució històrica de la societat valenciana, aquella reproduïda en el territori històric delimitat per l’antic regne de València amb uns trets definitoris particulars, observem que efectivament la guerra contra els exèrcits napoleònics fou l’altra cara de la moneda de la constitució de la primera monarquia constitucional espanyola, però alhora que no era una guerra per la independència dels valencians. Per tant el nom de «Guerra de la Independència», en què sol quedar el correcte historiogràficament de la «Independència Espanyola», queda coix, falsejat si estem parlant en exclusiva de la societat valenciana.

Evidentment que, com argüiran alguns, la societat valenciana formava part llavors –i ara– d’Espanya, però també en formava part l’espanyola d’Europa, perspectiva des de la qual el nom més correcte i comunament atorgat per la historiografia a aquell conflicte bèl·lic és el de «Guerra Peninsular», ja que per a l’imperi napoleònic va constituir un front militar comú a Espanya i Portugal. Com ja he dit, tot depén de la visió des de la qual parle l’historiador i la tradició historiogràfica.

Per això, malgrat les queixes cap a la historiografia catalanista manifestades al congrés ja celebrat a Madrid, és lícit emprar el nom de «Guerra del Francés» com a nom alternatiu al de «Guerra de la Independència», no perquè els valencians –o els catalans– no participaren explícitament d’una guerra contra els francesos feta en el nom de la monarquia espanyola, sinó perquè com a col·lectivitat tenim dret a fer la nostra pròpia història, com menys provinciana i més rigorosa i ambiciosa millor, però una història en què al cap i a la fi el fet territorial té molt a dir, si més no a l’hora d’explicar-nos a nosaltres mateixos. 

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post