Tenia quinze o setze anys quan van matar Guillem Agulló. Ens trobàvem al Delfos -un pub que s'ha convertit en una finca de pisos- i vam agafar les motos per anar des d'Almassora fins a Castelló, a la plaça de Maria Agustina, enfront de l'aleshores seu del governador civil. Crec que l'expedició estava formada per Robert, el meu cosí -jo anava amb la moto del meu cosí, d'això estic segur- i no sé si també es van afegir Òscar Gual o Diego. O volta era Parretín, ara no ho recorde. Tinc present haver vist, allà a la Maria Agustina, a Toni Royo -ja portava barba, no? També un xic de Maulets, amb el cabell ros i un anarquista amb qui després ens trobàvem sempre en activitats de l'antic casal llibertari de Castelló. Crec que a la concentració -érem poqueta gent- es va afegir algun nazi -rapat- amb ganes de brega que volia trencar els cartells de protesta contra l'assassinat. 

Uns anys més tard, durant el primer curs a la Jaume I, vam anar moltes voltes al carrer de Cavallers, a l'edifici de Bancaixa on es va fer el juí. Mai oblidaré la imatge, d'un policia estatal que va colpejar,  sense cap motiu, un xic que duia una bandera independentista. Jo em vaig llançar cap al xic, el vaig traure a espentes i vaig evitar que en rebera més... A Canal 9 van enregistrar les imatges i les van traure a l'informatiu migdia. Vaig tindre els meus vint segons de glòria, allà a la pantalla. Sí, jo era aquell que duia un pantalons curts, de jugar a bàsquet, i una dessuadora amb caputxa. Feia bon oratge al migdia, aquell octubre, encara que de matí refrescava. El juí va seguir durant algunes setmanes més i molts migdies ens concentràvem allà a l'edifici de Bancaixa.

Fa quinze anys jo tenia quinze o setze anys. Qui sap què haguera fet Guillem durant tot aquest temps si encara fóra viu. Tal volta haguera estudiat Filologia Catalana a la Universitat de València o podria ser militant del Bloc o soci d'Acció Cultural. Tal volta s'haguera casat, tindria un fill de pocs mesos i cada mes patiria per culpa de la hipoteca. Però no, a Guillem Agulló el van matar a Montanejos, un dia en Pasqua. Sempre quan sent Montanejos pense en Guillem, no ho puc evitar. L'assassí va passar quatre anys a la presó i en les darreres eleccions municipals encapçalava la llista d'un partit d'extrema en una vila de l'interior de la demarcació de València. La presó no va redimir Cuevas, tot el contrari, perquè el 2005 encara va ser detingut en una operació contra un grupuscle violent. Quatre anys a la presó és una condemna justa per un homicidi? Se sent Pedro Cuevas orgullós d'haver matat Guillem?

L'assassinat de Guillem Agulló ha estat el punt més alt de la violència política que des de fa 30 anys anys al País Valencià pateixen partits polítics i associacions de caràcter valencianista: agressions, pintades o assalts a les seus, o fins i tot artefactes explosius. És un fet tan habitual que malauradament ja no causa sorpresa cada nou acte violent. Com tampoc la passivitat i la indiferència de les forces de seguretat, la delegació del govern estatal o el Consell -en època socialista o popular- a l'hora de respondre i tallar aquests fets. 

Enric Gil és el director de Pàgina 26. 

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post