|
escrit per Pere Meroño
|
|
divendres, 09 maig de 2008 |
|
Havia de
ser una nit com qualsevol altra, aquella. Freda, nadalenca, concorreguda. Carrer
de Guillem Tell, a tocar de la plaça de Molina. Sant Gervasi. Barri alt de classes
altes. Barcelona. Una muller de mitjana edat descansava sola i plàcida en un
caixer automàtic de La Caixa, situat al número 28 del carrer. No gaire lluny
d’allà, tres joves d’uns 20 anys –un d’ells, menor- anaven de farra, de local en
local. En una primera visita al caixer detecten la dona. Després hi tornen a
visitar-la un cop i un altre. Durant la darrera visita acorden romandre-hi. El
menor hi surt. Pocs minuts més tard retorna equipat amb un bidó de 25 litres de
líquid altament inflamable. Tot s’esdevé ràpid. Amb una lògica macabra: ruixen
la dona, li calen foc, i el caixer i el vestíbul s’omplen d’un espectacle
dantesc, veritable aquelarre, de fum i flames. Hores després, la dona mor al
servei d’urgència de cremats de l’Hospital de la Vall d’Hebrón.
|
|
Notícia completa
|
|
escrit per Joan Veny
|
|
dijous, 08 maig de 2008 |
|
Però, per què es parla aquesta varietat al País Valencià? La història i
la lingüística han demostrat que és resultat d’una transferència del català del
Principat. La comparació de formes valencianes i de la resta del domini
lingüístic confirma aquesta unitat que contrasta amb les diferències que
ofereixen el castellà i l’occità: pertot es diu peu enfront del cast. pie i
l’occ. pè; dit (cast. dedo, occ. dèt); mà (cast. mano, occ. man); deu (cast.
diez, occ. dètz); poc (cast. poco, occ. pauc); pluja (cast. lluvia, occ.
plueja); ull (cast. ojo, occ. uèlh); etc. Les afinitats són més fortes encara
amb el català nord-occidental, d’on |
|
Notícia completa
|
|
escrit per Vicent Baydal
|
|
dimecres, 07 maig de 2008 |
|
La segona
setmana d’abril es va celebrar a la Universidad Complutense de Madrid el «Congreso Internacional de la Guerra de la Independencia Española», mentre que
en un parell de setmanes tindran lloc a El Bruc les jornades d’estudi «La Guerra
del Francés als territoris de parla catalana (1808-1814)». Guerra de la
Independència i Guerra del Francés? Dos noms per a una mateixa cosa? En què es
basa la tria d’un o de l’altre? |
|
Notícia completa
|
|
escrit per Vicent Grau
|
|
dimarts, 06 maig de 2008 |
|
Recentment, el consell executiu d'Iniciativa de Castelló aprovava per unanimitat un informe polític on s'hi afirmava que «cal continuar apostant per crear un nou espai aglutinador... Hem d'eixamplar la coalició àdhuc amb EUPV». És a dir, Iniciativa del Poble Valencià vol conformar i representar l'esperit inicial d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), però més moderna, tot afegint-hi l´ecosocialisme. Altrament, per a fer-lo possible, tots plegats, hem de superar els dogmatismes i la intolerància, cosa que considerem força improbable amb la direcció actual d'EU; però aquesta no podrà ser eterna... |
|
Notícia completa
|
|
|
escrit per Pere Fuset
|
|
dilluns, 05 maig de 2008 |
 Veig que malgrat que ens has deixat encara estàs connectat a la xarxa via el
messenger. Supose que la teua familia així ho vol. Serà un llibre de condol
virtual, emprant eixes noves tecnologies que malgrat la teua edat tan bé et
coneixies. Mira que has sigut una persona peculiar, Vicent! Feia temps que no
parlàvem llargament com anys arrere, en aquelles nits a l'hotel on treballaves
mentres comptaves els dies que et separaven de la jubilació. Tenies ganes de
gaudir de la teua familia, del teu país i de la pilota, que, com es diu als
fòrums, eren les teues obsessions. Crec, pel que hem parlat, que finalment ho
pogueres fer. |
|
Notícia completa
|
|
|
escrit per Isabel Escudero
|
|
diumenge, 04 maig de 2008 |
 Ni el Consell ni el partit que li dóna suport s'han dignat fins ara a
explicar a peu de carrer el que suposarà l'aprovació de la Llei del Monestir de
la Valldigna. Han redactat un projecte de llei, l'han remés a les Corts, i ni
tan sols han donat còpia als representants institucionals de Tavernes, Simat,
Benifairó i Barx. Ahir dimarts la meua companya Ana Noguera, portaveu de
Cultura, i jo, vam visitar la Valldigna i ens vam reunir amb els grups
municipals socialistes dels quatre municipis per tal d'escoltar i transmetre les
seues inquietuds en forma d'esmenes quan el PP tinga a bé sotmetre el text a
votació. La Valldigna és un territori privilegiat amb quatre municipis que sumen
vora 30.000 habitants, i amb un patrimoni historicoartístic impressionant.
Tradicionalment la Valldigna ha votat de forma majoritària progressisme. |
|
Notícia completa
|
|
|
escrit per Josep Fuster Moncho
|
|
dissabte, 03 maig de 2008 |
|
El passat més de març, diverses entitats i associacions cíviques de la
ciutat manifestaven que entre les seues prioritats destacaven les escoles
infantils, el transport públic, l'aplicació de la Llei de Dependència, la
rehabilitació del centre, etc. Paral·lelament des del Pla Estratègic impulsat
per la Cambra de Comerç, informaven que les seues prioritats se centraven en la
necessitat de sòl industrial i un parc tecnològic, la millora del tren Alcoi -
Xàtiva, la connexió amb l'AVE, la introducció de les noves tecnologies, etc. Fent una
comparació de les propostes, resulta evident que cada una de
les parts han destacat
aquelles coses que més valoren i necessiten. Les entitats
cíviques, millors serveis públics
i benestar, i des de la Cambra,
infraestructures i serveis, per potenciar l'economia i les |
|
Notícia completa
|
|
|
escrit per Joan Veny
|
|
divendres, 02 maig de 2008 |
|
Sabem que el
llenguatge coneix moltes possibilitats. Però en ocasions com aquesta em trobe
bloquejat per l’emoció de rebre, a través d’aquest nomenament, el privilegi de
formar part, a títol honorífic, del claustre de professors d’aquesta insigne
Universitat de València. Com per a l’autor del vostre Curial, «la ploma […]
torna roja e vergonyosa en la mia mà» (II, 176). Em sent el més feliç dels
humans. Primerament, per venir aquesta distinció de la vostra Alma Mater, on
compte amb excel·lents col·legues que, a més d’honorar-me amb la seva amistat,
enriqueixen amb les seves obres i els seus diàlegs la meva formació de
lingüista; segonament, perquè s’ha valorat l’estudi de la nostra llengua, una i
vària, parlada de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, enriquida d’accents
i colors diferents, a la qual he dedicat tota la |
|
Notícia completa
|
|
|
|