No deixa de ser encoratjador que alguns dels aspirants a liderar el PSPV anuncien la seua renúncia a exercir cabdillatges i a desposseir-se d'etiquetes, però les bones intencions i la retòrica florida estarien més revestides de sinceritat si les crides a la integració i a la recomposició del socialisme valencià, no estigueren acompanyades de la condició sine qua non que eixe procés passe per un mateix. Jordi Sevilla ha renunciat a lluitar pel lideratge del socialisme valencià, però no a donar la seua opinió «lliure i oberta» i a influir en el procés de renovació del PSPV. Potser eixa siga la forma més eficaç de superar divisions, eliminar etiquetes i renunciar a cabdillatges, i el més positiu per al socialisme valencià seria triar eixe camí com a mostra de voluntat sincera de propiciar equips potents capaços d'afrontar les dificultats i integrar a totes les sensibilitats del partit.

Per tot això, estic d'acord en la necessitat superar divisions i etiquetes per a dotar al socialisme valencià d'un equip potent capaç de fer front a les dificultats a què s'enfronta el PSPV, però en veritat dic que si eixa proclama no és sincera, aquest partit no suportarà vint anys més de derrotes electorals. I algunes de les proclames que s'han escoltat fins ara no són, ni de bon tros, sinceres. Per tant, confie en la capacitat de cada un de mira dins de nosaltres i veure si som les persones indicades, o si al contrari l'única cosa que es genera és aversió, rebuig i irritació. En eixe cas s'ha de tindre el valor, la dignitat i l'elegància de fer un pas arrere, sense renunciar al dret legítim a participar en el procés de renovació del PSPV des de les nostres respectives posicions. El partit està per damunt de les persones. O almenys així hauria de ser.