El secretari autonòmic de Cultura, Rafael Miró, ha presentat aquest matí els dos volums editats per la Generalitat Valenciana que reuneixen la correspondència entre el pintor Joaquín Sorolla i la seua dona, Clotilde García del Castillo, i amb el seu amic Pedro Gil Moreno de Mora. Miró ha estat acompanyat dels professors Felipe Garín i Facundo Tomás, i dels editors de les obres, Blanca Pons Sorolla i Víctor Lorente Sorolla.

Al gener de 2007 el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana va formalitzar l'adquisició de gran part de les cartes que el pintor va enviar al seu amic Gil (a més d'altres escrites per familiars i amics), una col·lecció que completa la que ja posseïa el Museu Sorolla de les cartes enviades per Pedro Gil a Joaquín Sorolla, a més de la correspondència d'aquest amb la seua dona, Clotilde García del Castillo. En total són més de 1.000 cartes entre el primer i segon tom que conformen l'epistolari «amb una riquesa històrica de valor incalculable». L'anàlisi d'aquestes cartes descriu a Sorolla com «un home amb dues línies principals de preocupació: d'una banda la salut i el benestar de la seua família; per una altra l'obsessió per pintar, la febre del color com a experiència estètica».

El primer tom de correspondència amb Pedro Gil ha estat coordinat per l'assessor científic del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Felipe Garín i Facundo Tomás, ambdós catedràtics d'Història de l'Art. El segon tom de correspondència amb Clotilde García del Castillo ha comptat amb la col·laboració del Museu Sorolla que posseïa la pràctica totalitat de les cartes que apareixen reflectides en aquest llibre amb les valoracions del nét i la besnéta de l'artista, Víctor Lorente Sorolla i Blanca Pons-Sorolla.

Pedro Gil Moreno de Mora va ser el gran amic de Sorolla des de la joventut d'ambdós. Es van conéixer a Roma el 1885 i després, un anava a viure a París i passava les vacances a Tarragona, l'altre va alternar la seua residència madrilenya amb llargues estades a València. Poques van ser en total, les vegades que es van trobar personalment, en canvi, la correspondència entre ambdós va tindre la constància i la regularitat d'un hàbit, quasi d'una addicció. Cada moment en les vides dels dos amics està reflectit en aquestes cartes, de manera que a través d'elles es pot apreciar el pas del temps, des de les alegries juvenils als temors per la salut de la seua filla María Clotilde. Aquestes cartes fan referència moltes vegades a quadres i gran part d'elles van acompanyades de dibuixos o breus apunts, cosa que n'augmenta el valor documental i testimonial.

La segona part d'aquest epistolari recull totes les cartes de Sorolla a la seua dona escrites entre 1912 i 1919 i que conserva el Museu Sorolla. Repassen una etapa de creixement per a l'artista com a home i com a pintor, ja que va dur al límit el postulat del que havia de ser la seua pintura: reflectir la seua visió de la natura. Les cartes són una mostra del seu amor al treball i a la seua família, que va suposar una font d'inspiració per als seus quadres. És per això que l'espistolari és una font documental molt important per a datar nombrosos quadres de Sorolla, especialment els relacionats amb la decoració de la biblioteca de la Hispanic Society of America.

Adreça electrònica(no la publicarem)

Nom

Titol

Comentari

Post